miércoles, 6 de mayo de 2015

Entrevista a Procés Embat: “Hem de passar de l’època dels col·lectius a la de les organitzacions”

Volem aportar una estratègia clara cap el comunisme llibertari basada en el poder popular”
“L’anarquisme és una eina de transformació social, no un club”
El Procés Embat, per la construcció de l’anarquisme social i organitzat, és un pas cap a la creació d’una organització de caire llibertari a partir de persones que militen als moviments socials, veïnals, sindicals, estudiantils o populars en general. Es tracta de crear les bases mínimes necessàries per, després d’un temps, impulsar definitivament una organització política llibertària amb possibilitats de convertir-se en un actor clau de la vida pública de la nostra societat.
- En quina situació es troba l’anarquisme avui dia al nostre país?
L’anarquisme i el moviment llibertari es troba en un procés de repensar-se. Actualment s’està produint una expansió territorial important i ja es poden trobar col·lectius explícitament anarquistes pràcticament per tot el territori. Això és un avanç important, ja que partíem d’una època en què la militància llibertària es basava en els CSO i els ateneus llibertaris. El major actiu de la militància era la cultura i la propaganda. Afortunadament hi ha hagut una millora qualitativa des de l’aparició de les assemblees i col·lectius llibertaris de barri, de poble o de comarca. No és que abans no hi haguessin grups anarquistes, sinó que la part més social es feia a través dels moviments socials o de l’anarcosindicalisme i no tant des dels col·lectius específicament llibertaris. I finalment, fins fa pocs anys hi havia una part de la gent llibertària que per desenvolupar una tasca una mica més política havia d’abandonar el moviment i implicar-se en altres projectes. Embat vol cobrir aquest vessant del moviment llibertari que creiem que no està prou desenvolupat actualment.
- Destaqueu-nos alguns pensadors anarquistes del moment actual
En aquests moments, els i les principals pensadores anarquistes es troben al món anglosaxó. Als Estats Units tenim al lingüista Noam Chomsky, a l’antropòleg David Graeber, a la ecologista social Janet Biehl o a l’anarcocomunista Wayne Price. A Irlanda tenim al prolífic Andrew Flood. A Sudàfrica a Michael Schmidt i a Lucien Van der Walt, que intenten recuperar la història llibertària, tasca que a Gran Bretanya fan Stuart Christie, Chris Ealham o Nick Heath. Al món de llengua castellana tenim al Carlos Taibo, a l’economista Jose Luis Carretero o al Tomás Ibáñez. Evidentment hi ha moltíssima gent vàlida que està desenvolupant una important tasca teòrica, possiblement com no es veia des de fa dècades.
- Què salvaríeu de l’anarquisme clàssic? Què li trauríeu?
Salvaríem probablement la gran tradició organitzativa del moviment que va durar dècades amb un fort sentiment de compromís, responsabilitat i autodisciplina, que va constituir organitzacions sòlides capaces d’afrontar els moments històrics en què van desenvolupar la seva activitat. A més a més, el moviment era conscient de la seva pròpia heterogeneïtat i pluralitat que englobava moltes formes d’entendre l’anarquisme. També, l’obsessió per l’ensenyament i l’educació de la classe treballadora que entronca directament, amb el desig d’empoderar la gent més enllà del mer joc electoralista.
Li trauríem les torres d’ivori i el purisme que s’han demostrat inútils des de fa prou temps per avançar vers la llibertat. Tampoc ens agrada gaire el cert grau d’arrogància que hi ha respecte a la gent que no és anarquista. L’anarquisme és una eina de transformació social, no un club.
- Quines lluites creieu que encara no estan prou ben representades des dels moviments llibertaris?
Les lluites de les dones, encara que sempre han estat presents en el moviment llibertari sovint han estat marginades o almenys no han estat una prioritat per tot el moviment que ha prioritzat la lluita de classes. No és que no es vulgui fer res, que en teoria sí que volem desfer-nos del patriarcat, sinó que no es fa una bona reflexió a la interna que assumeixi les qüestions de gènere. El que ens plantegem és més aviat que la petja llibertària sigui present en totes les lluites obertes perquè hi tenim gent a tot arreu, però que van a remolc del propi moviment i que, això no obstant, podrien aportar més i millor des de l’òptica i la tradició que ens són pròpies.
- Com veieu l’allau de processos assemblearis que s’estan produint darrerament?
No només es tracta d’un allau de processos assemblearis, sinó també de moviments que aposten per l’autogestió, que utilitzen l’acció directa, que creuen en la presa de decisions horitzontal, que practiquen el suport mutu... És una dinàmica que ja està integrada dins dels moviments socials des del moviment antiglobalització, o abans amb el neozapatisme, l’antimilitarisme, les primeres okupacions o l’ecologisme. 
És un procés que ens agrada i que volem difondre a tota la societat. Hem d’aprofitar que una part majoritària dels moviments socials tenen trets llibertaris. Però això no vol dir que tinguin objectius llibertaris. Hi ha molta feina per fer, que comença coordinant els diferents moviments i assegurant que siguin políticament autònoms respecte dels partits polítics o de les institucions. Cada moviment social ha de veure’s a si mateix com un subjecte polític propi on les seves decisions són sobiranes i no són corretges de transmissió de ningú.
- Què voleu aportar des del Procés Embat?
Volem aportar una estratègia clara cap el comunisme llibertari basada en el poder popular. És a dir, que les lluites populars comencin a tenir una visió de societat a la qual aspirem. Però, que aquesta societat lliure haurà d’estar construïda des de la pròpia lluita social i l’organització popular i no des de fora o a partir de societats paral·leles.
- Com animaríeu la gent a participar-hi?
El Procés Embat està obert a qui vulgui crear una organització llibertària basada en la construcció del poder popular (per a després poder aspirar al socialisme llibertari). La nostra manera de funcionament es basa en dos vessants: territorial i sectorial (comunitària, laboral o estudiantil) i dins d’aquestes hi ha àmbits d’actuació com la lluita antipatriarcal, la municipal o barrial, l’ensenyament, l’habitatge, la sanitat, etc.
Hem de passar de l’època dels col·lectius a la de les organitzacions. Els i les llibertàries organitzats avançarem molt més i les nostres propostes també.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm.170 de la revista Catalunya.

No hay comentarios: